No hi haurà un imperi americà. El món és massa vast, massa divers, massa dinàmic per acceptar el predomini d’una única potència. L’anàlisi de les forces demogràfiques i culturals, industrials i monetàries, ideològiques i militars que transformen el planeta no confirma la visió, a hores d’ara pueril, d’una Amèrica invulnerable.

Els Estats Units eren indispensables per a l’equilibri del món; actualment, ja no poden mantenir el seu nivell de vida sense els subsidis provinents de la resta del món. Amèrica, a través del seu activisme militar de guinyol dirigit contra els Estats insignificants, mira de maquillar el seu retrocés.

La lluita contra el terrorisme, l’Iraq i l’«eix del mal», només són simples pretextos. Com que no té la força de controlar els protagonistes econòmics i estratègics majors com són Europa i Rússia, el Japó i la Xina, Amèrica perdrà aquesta darrera partida mitjançant la qual pretén fiscalitzar el món. Tornarà a ser una gran potència enmig d’unes altres.

Una de les forces essencials dels imperis, principi alhora de dinamisme i d’estabilitat, és l’universalisme, la capacitat de tractar de manera igualitària gents i pobles. Una actitud d’aquesta mena permet l’expansió continuada d’un sistema de poder, mitjançant la integració del nucli central dels pobles i dels individus conquerits. La base ètnica inicial se sobrepassa. La talla del grup humà que s’identifica al sistema s’amplia constantment, perquè aquest autoritza els dominats a redefinir-se com a dominants. En les ments dels pobles sotmesos, la violència inicial del vencedor es transforma en generositat.

El vertader universalisme conté el millor de cadascun dels mons. La força del vencedor condueix a la fusió de cultures. Aquesta època que combinava, als Estats Units, potència econòmica i militar, tolerància intel·lectual i cultural, sembla força llunyana Aquesta Amèrica afeblida d’avui dia ja no és tolerant. Pretén encarnar un ideal humà exclusiu, posseir la clau de qualsevol èxit econòmic, produir l’únic cinema concebible. Aquesta recent pretensió cap a l’hegemonia social i cultural, aquest procés d’expansió narcisista no és més que el senyal entre tants d’altres del dramàtic declivi de la seva potència econòmica i militar real, així com de l’universalisme americà. Incapaç de dominar el món nega, tanmateix, la seva existència autònoma i la diversitat de les seves societats.