Poesies
Màrius Torres
Presència
Com si les teves mans sobre els meus
ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em
plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record
es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos
allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la
distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una
ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els
sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de
l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si
ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te
encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a
obrir els ulls.
(Gener de 1938)
Màrius Torres , Presència