Poesies
Màrius Torres
La ciutat llunyana
Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres, encor…
Baudelaire
Ara
que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que
volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de
terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits
estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi
cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb
què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués
oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una
altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps
presoner,
batecs d'aire i
de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga
pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres ,
La ciutat llunyana a: Parallel Rivers. Selected Poems 1935-1942. Chosen and Translated by D. Sam Abrams. Juneda: Fonoll, 2020, p. 59.