Portuguès
Traductors de Portuguès
Guillem Colom (1890-1979)
Pere Comellas Casanova(1965)
Anna Cortils (1981)
Rita Custódio (1980)
Miranda das Neves (1952)
Miquel Dolç i Dolç (1912-1994)
Josep Maria Llompart de la Penya(1925-1993)
Carme Manuel Cuenca(1960)
Cinta Massip (1961)
Albert Mestres (1960)
Joan Navarro (1951)
Xavier Pàmies (1959)
Ronald Polito (1961)
Arnau Pons (1965)
Ignasi Ribera i Rovira (1880-1942)
Joaquim Sala-Sanahuja (1953)
Gabriel Sampol (1967)
Manuel de Seabra (1932-2017)
Anna Soler Horta (1974)
Àlex Tarradellas (1982)
Antoni Xumet (1971)
Obriu l'article
Sebastià Bennasar
Diuen que el futbol i la literatura són incompatibles. Però no ho deuen ser tant, si escriptors com ara Juan Villoro, Manolo Vázquez Montalbán, Ferran Torrent, Vicenç Villatoro o Nick Hornby han escrit alguns llibres memorables al voltant d’aquest esport, i si fins i tot hi havia concursos de relats breus que havien de centrar el protagonisme de la història en el Barça. Però, la literatura i la traducció, són compatibles?Sebastià Bennasar
Les relacions culturals entre Catalunya i Portugal sovint han estat complicades i impulsades per persones particulars que creien que era necessari establir un pont de comunicació entre els dos territoris de la península Ibèrica. El poeta Joan Maragall ja va qualificar les dues nacions com «uns apartats germans» (expressió que ha servit de títol per a un llibre editat per Víctor Martínez-Gil precisament sobre la relació entre aquests dos territoris) i en certa mesura és així, atès que el desconeixement a banda i banda de la península de la realitat de l’altre país és notable. Per posar un simple exemple clarificador: cap diari català no té, a dia d’avui, novembre de 2011, corresponsal a Lisboa, com tampoc no en té TV3.Teresa Salema Cadete
Quan formulem una acusació de «traïció» ens hauríem de preguntar des de quin punt de vista estem parlant o escrivint, ja que en aquesta etiqueta podrien trobar-se implícites algunes afirmacions essencialistes.Montserrat Franquesa
Hem quedat diumenge a la tarda. Cau el dia i, com que la tardor és avançada, gairebé és fosc. Els carrers de l’Eixample són tranquils i arribem a la cita puntuals.Pere Comellas Casanova
Davant de qualsevol premi important i prestigiós —i el Premi PEN Català de Traducció és totes dues coses— és lícit preguntar-se quines són les raons del jurat per fer la tria, sobretot si en aquesta tria hi entra un mateix. Per què jo? D’entre totes les traduccions publicades durant un any en català, i per sort en són moltes, no pot ser gens fàcil triar-ne un grapat, i finalment una, i declarar que són les millors. Segur que els criteris són molts, i fins i tot diria que hi entra en alguna mesura l’atzar (1), per més rigor i objectivitat que el jurat hi posi. Però no podem dubtar (i sobretot, quan ens toca de prop, no volem) que el primer de tots és la qualitat.
