Per a D., vingt ans après
Mircea Cărtărescu
Mircea Cărtărescu
D. era meravellosa, i si alguna vegada he escrit d’ella que dormia amb els ulls oberts del tot, no cal prendre-s’ho com una invenció de l’autor. Precisament era així. En tota la nostra llarga història no vam dormir gaires nits plegats, però quan ho vam fer, aleshores, tot ja s’havia acabat: tant el meu desesperat amor per ella, com la narració sobre Gina. No us puc dir com n’era, de trist, fer l’amor amb el meu propi personatge i no amb la noia per a qui m’hauria deixat arrencar la pell de viu en viu temps enrere. Però sempre que vaig dormir al seu costat, m’havia despertat a la nit i la veia com mirava el sostre, sense parpellejar, sense veure’l, amb els ulls brillant lleument per la penombra de la finestra.
Vaig veure-la per primera vegada dormint així a Cochirleni, on els estudiants de la nostra facultat realitzaven les pràctiques agrícoles, per fer-hi la verema [...]
Mircea Cărtărescu, Per què ens estimem les dones. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2016, p.37. - Traducció de De ce iubim femeile, București: Humanitas, 2004, p.73.
Traduït per Xavier Montoliu Pauli