Passa’m, va, passa’m un pastís per l’escarbat.

Esclau 2

Té, dóna-l’hi a aquest cony d’escarbatot de merda.

I que no es foti mai un pastís més gustós!

(L’esclau 1 se’n va a dins. Torna corrents)

Esclau 1

Encara un altre! I ben farcit de fems de ruc.

Esclau 2

Té, un altre. I què se n’ha fet, pro, de la d’abans?

No l’ha menjat?

(Torna l’Esclau 1)

Esclau 1

(Irònic)              No, i ara, per Zeus! L’ha engrapat,

i l’ha engolit d’un mos fent-lo rodar amb les potes!

De pressa, pasta’n una pila, i ben espessos.

(Se’n torna a dins)

Esclau 2

(A públic)

Fematers meus, doneu-me un cop de mà, pels déus,

si no és que voleu veure com m’ofego! Ecs!                     10

(Torna l’Esclau 1)

Esclau 1

Un altre, un altre! Amb caca d’un noi dat pel cul

que diu que el vol premut i ben batut.

Esclau 2

                                                               Au, té.

(L’Esclau 1 se’n torna a dins. L’Esclau 2 remena la merda)

Crec, senyors, que una cosa no em podreu retreure:

que a dins de l’olla jo no hi poso pas la po...ta.

(Torna l’Esclau 1)

Esclau 1

Quin fàstic! Vinga un altre, un altre, un altre encara!

I pasta’n més!

Esclau 2

                     Poc que ho faré, Apol·lo me’n guard!

Que ja no aguanto més aquesta claveguera.

Esclau 1

Doncs ja l’agafo i la duc dins, la claveguera.

(Se’n torna a dins amb la pastera)

Esclau 2

Macagum Zeus, a pastar fems, pastera i tu!

(A públic)

Si algú de tots vosaltres sap o se li acut                            20

on puc comprar un nas sense foradar, que ho digui!

Perquè no hi ha cap feina al món més fastigosa

que anar pastant menjar per escarbats merders.

Un porc o un gos, quan cagues una bona tifa,

se la fot sense miraments. Aquest, altiu,

aixeca l’embanyada testa i no s’ho menja,

que no s’hi digna, si no ho pasto tot el dia

i li serveixo en bola: fi com una dona!

Au, miraré si aquest ha enllestit ja la teca.

Entreobriré la porta, que no vull que em vegi.                     30

(A l’escarabat)

Endrapa, fot-li, mai no paris de menjar,

a veure si així petes sense ni adonar-te’n!

Com menja, el fill de puta! Encorbat com si fos

un boxador, carrisquejant els dos queixals,

i va movent el cap i els braços, de cantó

a cantó, així i així, com un vell llop de mar

quan trena les amarres dels vaixells mercants.

(Torna l’Esclau 1)

Esclau 1

Pro quina cosa més pudenta, lletja i farta!

És una gran calamitat de no sé quina

divinitat. No sembla pas que d’Afrodita,                              40

ni de les Gràcies tampoc.

Esclau 2

                            D’on ve, doncs?

Esclau 1

                                                         No pot

sinó venir de Zeus que fa trons i t’empesta.