Crescenzago
Primo Levi
Primo Levi
Tu potser no ho havies
mai pensat,
però aquí a Crescenzago
hi surt el sol,
també. Surt, mira si hi
hagués cap prat,
o un bosc, o potser un
llac o bé un pujol;
i no els veu i amb el rostre
lleig i brut
bomba vapors des del
Naviglio eixut.
Dels monts, el vent ve
ràpid i voleia
lliure, corrent per tot
l’infinit pla.
Però quan veu aquesta
xemeneia
rabent es gira i fuig a
un punt llunyà,
perquè el fum és tan
negre i intoxicat
que tem el vent que el
deixi sufocat.
Seuen les velles a matar
les hores
comptant la pluja que cau
de través.
Els noiets tenen els
colors als rostres
de la pols apagada dels
carrers.
I mai no canten les dones
aquí:
xiula com sempre el tram
amb ronc rugir.
A Crescenzago es veu una
finestra
amb una noia que perd el
color.
Té fil i agulla a la mà
dreta sempre,
adoba i cus, mira el
despertador.
I quan és l’hora ja de la
sortida
sospira i plora: així és
la seva vida.
Quan a l’albada sona la
sirena
repten fora del llit
escabellats
i baixen al carrer amb la
boca plena,
ulls plens de son i
timpans eixordats.
Inflen les rodes de la
bicicleta,
després s’encenen mitja
cigarreta.
Del matí al vespre van
fent passejar
la negra piconadora
bleixant,
o dediquen el dia a
vigilar
les busques del rellotge
tremolant.
El dissabte al capvespre,
fan l’amor
al fossat de la casa del
peó.
Crescenzago, febrer de 1943
Primo Levi. En hora incerta. Poesia completa.Vic: Jardins de Samarcanda, 2023.
Traduït per Eloi Creus