Tina Vallès López (Barcelona, 1976) és escriptora, traductora, correctora i tots els papers de l’auca editorial. Llicenciada en filologia catalana amb menció a filologia romànica per la Universitat de Barcelona, un cop fora de la facultat va anar a parar a un gran grup editorial on va fer de becària durant mig any, el temps suficient per adonar-se que la seva vocació era traduir, corregir i editar el que escriuen els altres però com a autònoma.

Des d’aleshores ha treballat per a les principals editorials del país tant com a correctora de català com fent traduccions de l’espanyol al català de llibres d’assaig, autoajuda, literatura infantil, divulgació i de vegades novel·les. I d’un temps ençà assumeix sovint les tasques d’edició externa que van des de la correcció d’original fins al tancament de la maqueta per a la impremta.

Del 2006 al 2008 va ser membre de la junta de TRIAC i com a tal va ser cofundadora de l’actual APTIC (aptic.cat) l’any 2009. També va ser coeditora de la revista Paper de vidre (paperdevidre.net), i des del maig del 2014 ho és també del nou Paper de vidre (paperdevidre.cat), un portal dedicat exclusivament al conte on els traductors hi tenen un paper important.

Com a escriptora, ha publicat tres reculls de relats —L’aeroplà del Raval (Labreu, 2006); Un altre got d’absenta (Labreu, 2012) i El parèntesi més llarg (Proa, 2013)—, una novel·la —Maic (Baula, 2011)— i un parell de contes infantils —El caganer més divertit del Nadal (Estrella Polar, 2011) i Petita història del Palau Güell (Mediterrània, 2011)—, i el desembre de 2012 va guanyar el 15è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions —amb el recull El parèntesi més llarg. I és autora dels blogs L’aeroplà del Raval (2003-2007) i Ganxet sota les pedres (2009-2012). Des del febrer del 2013, manté d’aquella manera el que podria ser un blog a tinavalles.cat.