Piterm de Teos
Pandelís Bukalas
Pandelís Bukalas
Devia cantar molt l'amor
com es fonen els cossos quan s'ajunten
com es tornen orfes en la separació
mitjos sense sense sentit i sense símbol
i com trontolla el cor quan el desig hi bufa.
I el vi de la colla,
com el cor s'amorosia mentre el tastava,
això també devia honrar-ho
amb els seus ritmes i els seus mots.
Si no, d'Anacreont
com podia ser conciutadà i contemporani?
I potser també va parlar de la guerra,
per renegar-ne
o per encoratjar la seva ciutat
amb entusiasme.
I potser els seus mots es van tornar comuns, estimats,
i els mestres els llegien als alumnes
com a exemples
i els companys els cantaven a les festes.
I, ah, sí, ell també devia creure
mentre cantava i el cantaven
que ja era seu el temps futur
que el tenia conquerit
com un escrit damunt d'una roca irrompible
que no l'esborra res.
Res no n'ha quedat.
Només el nom.
I un vers, orfe,
dels molts que devia escriure,
pobre.
Aquest vers, no l'he anat a buscar mai
per estar-ne segur.
Que quedi lliure la imaginació, que suposi,
per exemple, que l'artista va cremar els seus mots
i va deixar una tomba magra, mínima.
Fins i tot cinc paraules, devia voler dir,
fins i tot cinc paraules són feixugues i no tenen preu
si tenen el sentit d'un cor sagnant
i n'hi ha prou per narrar una persona.
Totes les altres
van existir perquè existissin sols les cinc.
Amor. Temps. Els teus ulls
. . . . .
Autors diversos. La búsqueda del Sur. Barcelona: Animal Sospechoso Editor, 2016
Traduït per Pau Sabaté