Mirades furtives
Sonallah Ibrahim
Sonallah Ibrahim
El doctor Aziz em pregunta:
—I com ha anat l’examen de recuperació?
El pare respon:
—Bé, gràcies a Déu. Ara, l’important és que no hagi de recuperar mai més.
Totes les mirades es dirigeixen cap a una dona de molta presència vestida amb pantalons que passa per la vorera d’enfront. Els llums de les botigues li il•luminen l’esquena i destaquen la flonjor de les natges. El xeic Fadl, de sota el turbant, diu:
—És ben bé que aquesta donota no deu saber què és la vergonya. Però si se li veu tot!
El mossèn fa petar les mans:
—Quina indecència!
El xeic Fadl continua:
—No és per res que ens han derrotat a Palestina. Ha sigut un càstig diví.
En Rafat efendi afegeix:
—Els canons ens esclataven a la cara.
I el pare:
—El rei Abdalà treballa per als jueus.
El doctor Aziz:
—Els jueus han desplaçat mig milió d’àrabs a Transjordània, a Síria, al Líban, a Egipte, i què se li acut de dir a l’Azzam Paixà? Que els jueus cremaran al foc de l’infern!
Tots riuen.
En Rafat efendi es mostra indignat:
—I de la derrota a les olimpíades de Londres, què me’n dieu? Un altre càstig diví?
L’Abdalalim li pren la paraula:
—Amb tants milions com ha costat enviar-hi una delegació. Tot plegat per res. N’hauríem de dir la catàstrofe de les olimpíades, amb totes les de la llei. I a sobre van dient que ens anem preparant per als jocs del cinquanta-dos.
—I com ha anat l’examen de recuperació?
El pare respon:
—Bé, gràcies a Déu. Ara, l’important és que no hagi de recuperar mai més.
Totes les mirades es dirigeixen cap a una dona de molta presència vestida amb pantalons que passa per la vorera d’enfront. Els llums de les botigues li il•luminen l’esquena i destaquen la flonjor de les natges. El xeic Fadl, de sota el turbant, diu:
—És ben bé que aquesta donota no deu saber què és la vergonya. Però si se li veu tot!
El mossèn fa petar les mans:
—Quina indecència!
El xeic Fadl continua:
—No és per res que ens han derrotat a Palestina. Ha sigut un càstig diví.
En Rafat efendi afegeix:
—Els canons ens esclataven a la cara.
I el pare:
—El rei Abdalà treballa per als jueus.
El doctor Aziz:
—Els jueus han desplaçat mig milió d’àrabs a Transjordània, a Síria, al Líban, a Egipte, i què se li acut de dir a l’Azzam Paixà? Que els jueus cremaran al foc de l’infern!
Tots riuen.
En Rafat efendi es mostra indignat:
—I de la derrota a les olimpíades de Londres, què me’n dieu? Un altre càstig diví?
L’Abdalalim li pren la paraula:
—Amb tants milions com ha costat enviar-hi una delegació. Tot plegat per res. N’hauríem de dir la catàstrofe de les olimpíades, amb totes les de la llei. I a sobre van dient que ens anem preparant per als jocs del cinquanta-dos.
SONALLAH, Ibrahim. Mirades furtives. Barcelona: Edicions de 1984, 2010.
Traduït per Jaume Ferrer