Instal·lacions
Nicole Brossard
Nicole Brossard
PAÍS
al quebec imaginar és literari
i plorar, equivocar-se, tornar a començar
al quebec ser dona
i plorar, equivocar-se, tornar a començar
morir és molt fàcil, sovint
es troba una dona ferida
a ras de la felicitat
instal·lació
cada matí m’interesso per la vida
grans marrades i proves
en el cor de la llengua llenços de segle
icones, sedes, sovint manuscrits
el cos senar de les dones
els grans sismes
de lluny es veu
m’instal·lo en el meu cos
de manera que em pugui moure
quan una dona em faci un senyal
REALITAT
la realitat és un petit guix
que traça sense traçar
la vida, el seu desxiframent
en el blau l’ombra dels relats
la realitat existeix sempre
en un altra banda
en el fervor del cos la llengua subratlla
les ganes de viure al bell mig
la realitat la comparo per descriure
el trajecte sorneguer, la profusió
de la ficció en una vida
SABER
amora meva, escric per tal que em mostris
de bon grat el teu sexe
i el teu accent en les orelles
i el teu petit segell en la meva boca
per somiar la matèria i els seus llindars
els millors arguments i les partitures triades
vull tota la teva música, el teu color areolar
i comprendre així el món
FAÇANA
de sobte les passions
s’allotgen en les metàfores
aparentment el millor punt de vista
per concloure
ara és en la pell
Nicole Brossard, Instal·lacions, Barcelona; Vic: Jardins de Samarcanda, 2005.
Traduït per Antoni Clapés