First love
Joan Margarit
Joan Margarit
al José Agustín Goytisolo
En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la
postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un
esclat
de llum en els petits miralls d’acer.
Amb el front descansant
damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bells com una estàtua
de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprar-la en secret,
i en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l’obria poc a
poc,
i dorgis la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de
l’arma.
Presència callada del perill:
Vaig amagar-la, els trenta primers
anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves
calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els
cinquanta-quatre,
torno a mirar-la, oberta en el meu palmell,
tan
perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.
Joan Margarit, Els motius del llop, Barcelona: Columna, 1993
Traduït per Anna Crowe