per Lobsang Chokta Trotsik

El tibetà és una llengua única i rica, amb uns antecedents històrics propis i amb una llarga trajectòria. És una llengua completament diferent del xinès i d’altres llengües. Segons els investigadors, és la llengua materna de catorze milions de persones, la majoria provinents de les regions de l’Himàlaia, incloent-hi els tibetans.

El tibetà és la base d’una literatura molt rica, que inclou més de tres-cents cànons budistes tibetans, traduïts del pali i del sànscrit, i les escriptures religioses dels erudits tibetans. Per exemple, Lama Tsongkhapa, el fundador de l’orde dels geluk del budisme tibetà, disposa de vuitanta volums escrits en tibetà sobre diversos temes, com ara religió, filosofia, lògica i literatura, entre d’altres. Si prenem en consideració el pas del temps i l’augment de la població, els investigadors asseguren que el Tibet té el major nombre de peces de literatura històrica del món.

No es tracta només de la identitat de catorze milions de persones que viuen al Tibet i en altres regions de l’Himàlaia, sinó que, i això és un aspecte encara més important, proporciona les bases d’una gran varietat de literatura, en què s’hi inclouen també textos, tractats i reflexions sobre el budisme.

El budisme no és només una religió i, d’acord amb Sa Santedat el Dalai-lama, es pot dividir en tres categories: la religió budista, la filosofia budista i la ciència budista. Avui dia, és palès que el tibetà és l’única llengua que manté i ha preservat tots els ensenyaments de Buda i dels mestres budistes indis.

Actualment, el nombre de persones que s’interessa pel budisme (especialment pel budisme tibetà) arreu del món és alt i cada cop més elevat. Fins ara, hi ha més de mil set-cents centres budistes tibetans en tot el món per a persones que estudien i practiquen el dharma de Buda. Per exemple, a Dharamsala, allà on visc, tot i les condicions de pobresa i les dificultats, arriben milers de persones de diverses parts del món per veure Sa Santedat el Dalai-lama, escoltar els seus ensenyaments i aprendre la filosofia budista de mà de molts professors, lames i geshes diversos.

Sa Santedat el Dalai-lama és, evidentment, una icona mundial de pau ben reconeguda, que pot aportar pau i felicitat a les ments de les persones fàcilment allà on siguin. Podria fer-ho gràcies als seus grans coneixements i a la pràctica del dharma de Buda, el qual va aprendre a través del llenguatge tibetà.

Des de força anys ençà, Sa Santedat ha participat en els diàlegs de Ment i Vida amb científics i neurocientífics sobre els recursos per servir el món mitjançant l’intercanvi de coneixements i d’idees entre el món de la ciència i el de l’espiritualitat. És ben sabut que des de petit ja era un apassionat de la ciència, i se’l coneix per la seva visió sobre l’ètica secular.

A banda del budisme, el tibetà també preserva les nostres tradicions medicinals de l’antigor, la llarga història del Tibet, Mongòlia, la Xina i l’Índia i milers de literatures orals i escrites. Un exemple d’això és la història del rei Gesar de Ling, l’epopeia clàssica més llarga de la història, formada per centenars de volums. És per això que el tibetà es considera una llengua molt important i que l’intent de destrucció de la llengua tibetana significa una pèrdua d’identitat per a milions de persones, així com també la pèrdua de la riquesa de totes les subtileses de segles de preuada literatura.

Actualment, a causa de restriccions polítiques i del desplaçament de milions de persones de l’ètnia Han a les regions del Tibet per part del govern xinès, el tibetà i la seva supervivència al Tibet es troben sota una autèntica i considerable amenaça. Per aquest motiu, darrerament, professors i estudiants del Tibet s’alcen per protestar contra el rebuig i les restriccions dels seus drets lingüístics per part del govern xinès.

Fins ara, més de cent trenta tibetans s’han immolat per protestar contra el govern xinès a favor del retorn del Dalai-lama al Tibet i per la llibertat i els drets lingüístics del Tibet. De tot això en queda constància de manera ben clara a les últimes declaracions de dos tibetans que es van immolar, els quals declaraven que sacrificaven les seves vides per la llibertat d’expressió i els drets lingüístics dels tibetans al Tibet. Ara m’agradaria llegir-vos-les:

Jamphel Yeshi, que es va immolar a l’Índia el 26 de març de 2012, va deixar una carta de testimoni.A la carta, deia: «Ens cal llibertat per practicar i preservar la nostra religió, cultura i llengua, que hem obtingut [heretat] dels nostres ancestres. Totes les persones arreu del món es mereixen gaudir dels mateixos drets. Gent del món, doneu-nos suport. El Tibet pertany als tibetans».

Nyingkar Tashi, que es va immolar el 12 de novembre de 2012, va escriure: «El Tibet i sis milions de tibetans, incloent-hi Sa Santedat el Dalai-lama i el Panchen-lama, necessiten llibertat. La llibertat d’estudiar la llengua tibetana al Tibet, la llibertat de parlar tibetà al Tibet. Allibereu Panchen-lama. El Dalai-lama hauria de poder tornar al Tibet. M’immolo per protestar contra el govern xinès».

Actualment, el tibetà no és una llengua completament anihilada, però es troba en una situació greu i necessita una urgent protecció. Em sembla que, per protegir-lo, el govern xinès hauria de llevar les restriccions polítiques imposades quant a l’ús del tibetà i que els tibetans del Tibet haurien de gaudir de tota llibertat per utilitzar i preservar la seva pròpia llengua. També caldria que el tibetà fos accessible a tothom, en tots els formats de les noves tecnologies.

Al Tibet, els coneixements i l’experiència de la gent en tecnologia i tecnologies de la informació és molt minsa. Ja fa més de cinquanta anys, des que la Xina va envair el Tibet, que el nombre de tibetans que tenen coneixements tecnològics és gairebé inexistent i l’experiència en tecnologies de la informació és també molt minsa.

Sota el lideratge del govern xinès, es van crear algunes fonts tibetanes per a ordinador i van aparèixer alguns tibetans que podien crear llocs web, però em sembla que no hi deu haver més de deu tibetans que siguin experts en tecnologies de la informació.

Els escriptors tibetans al Tibet escriuen articles en blogs i en altres llocs web. No obstant això, Internet es troba sota la supervisió del govern del Partit Comunista Xinès i no es poden escriure articles a Internet lliurement. Per exemple, un escriptor tibetà empresonat, Konchok Tsephel, va crear un lloc web anomenat «Lamp», on escriptors tibetans publicaven articles relacionats amb els problemes del Tibet. Aquest web és una de les raons per les quals va ser empresonat durant quinze anys.

El coneixement i l’experiència en tecnologies de la informació són molt millors en la comunitat exiliada del Tibet que no pas a l’interior mateix del Tibet. Per exemple, la coneguda font tibetana Monlam (una font unicode estàndard), força utilitzada, tant dins com fora del Tibet, en ordinadors i telèfons intel·ligents, va ser creada per un monjo tibetà d’un monestir que es trobava a l’exili. També ha creat diccionaris digitals de tibetà, programari de pronúncia tibetana universal i diverses fonts tibetanes. Totes es poden fer servir fàcilment en ordinadors i programaris mòbils com ara Windows, Mac i Android. Amb l’ajuda d’aquesta font tibetana unicode, els escriptors tibetans d’arreu del món, especialment aquells que es troben al Tibet, poden escriure articles en tibetà fent ús de les noves tecnologies.

És evident que les noves tecnologies permeten als escriptors redactar els seus articles de manera més fàcil i ràpida. També els permeten difondre els seus articles i fer-los disponibles a un major nombre de lectors d’arreu del món, i fan més fàcil que els escriptors puguin llegir les opinions, comentaris i suggeriments dels lectors. Gràcies a l’aparició de les noves tecnologies, el nombre d’articles i de les persones que els escriuen es troba en constant creixement.

Cal afegir que el monjo que hem esmentat ha establert un centre de recerca per explorar vies que li permetin estendre l’abast i l’ús del tibetà en programari de gamma alta, com ara l’eina de cerca de Google. No s’estalvien esforços en la utilització de tecnologies modernes per a la restauració del tibetà a la posició que es mereix. Aquest centre de recerca està iniciant alguns projectes revolucionaris dins del món tibetà. Alguns dels seus projectes més importants són: un programari de correcció gramatical, un programari de correcció ortogràfica, animació amb característiques tibetanes i un diccionari digital que inclou totes les tradicions acadèmiques del Tibet.

La meva ciutat natal, Ngaba, no forma part de la Regió Autònoma del Tibet (RAT), sinó de la província de Sichuan. El govern xinès ha dividit el Tibet en cinc províncies.

Vaig néixer el 1981, després de la Revolució Cultural de la Xina. Durant la Revolució Cultural al Tibet, el govern xinès va destruir prop de sis-cents monestirs i convents, que eren considerats els principals centres de culte al budisme, la cultura i la llengua del Tibet.

El 1998 em vaig exiliar a l’Índia, juntament amb cinquanta-sis tibetans més, després de travessar els territoris nevats de l’Himàlaia. Tenia disset anys. Vaig marxar a l’exili, bàsicament, perquè se’m concedís una audiència amb Sa Santedat el Dalai-lama. També volia tenir millors oportunitats pel que fa als estudis.

Al Tibet era professor d’infants monjos a l’escola del monestir de Kirti, a Ngaba. Vaig haver de marxar del Tibet i anar cap a l’Índia per culpa de les reiterades pressions per part del govern xinès per intentar tancar l’escola. El 2001, el govern xinès central finalment va aconseguir tancar l’escola de manera violenta, ja que es tractava del punt central dels estudis tibetans del districte. En aquell moment, hi havia uns set-cents nens tibetans estudiant a l’escola.

Ja han passat setze anys des que vaig arribar a l’Índia. La meva mare i tots els meus altres familiars i parents encara són al Tibet. Al principi de la meva vida d’exiliat, no m’hi podia comunicar de cap manera, i hem estat separats durant molts anys. Durant aquell temps, la meva àvia, la meva guia espiritual, i molts altres parents van morir sense haver-los vist mai més. Em sentia molt proper a la meva àvia, i m’estimo molt la meva família.

El 2008, els tibetans que eren al Tibet es van alçar i van protestar contra les dures i continues polítiques del govern xinès. Durant aquell alçament pacífic, el 14 de març, les forces armades xineses van matar a trets més de deu protestants tibetans a casa meva, a Amdo Ngaba. Un d’aquests protestants era la meva cosina, Lhundup Tso, una estudiant de setze anys. Li van disparar al front i va morir a l’instant. En el moment de la seva mort, duia una fotografia de Sa Santedat el Dalai-lama a la mà.

Des de llavors, encara no he tornat al Tibet, i em temo que no podré fer-ho fins que el Tibet no sigui lliure. Això és així perquè he escrit i publicat articles i un llibre sobre els conflictes de drets humans i polítics al Tibet. A més, sóc el vicepresident del PEN Tibetà i, de tant en tant, informo al PEN Internacional sobre les històries d’escriptors tibetans i altres intel·lectuals empresonats. També participo i parlo sobre aquests problemes del Tibet en conferències del PEN Internacional. El govern xinès té informes de tot això, per tant, tornar al Tibet podria ser perillós. El govern xinès també intervé i grava les meves trucades telefòniques, ja que totes les telecomunicacions a les àrees del Tibet estan censurades. A la meva terra, Ngaba, a banda de les autoritats locals, la gent del carrer té prohibit l’accés a Internet. Tot això fa que, quan puc trucar a la meva mare al Tibet, només puguem parlar de temes molt generals.

Tot això que acabo de compartir ara amb vosaltres només és la història d’un simple tibetà. Actualment, hi ha més de cent vint mil refugiats tibetans a l’exili; alguns tenen històries similars a la meva i d’altres tenen històries molt pitjors per explicar. El meu país es troba en una situació poc corrent i l’únic que podem fer és intentar conviure amb aquesta situació de la millor manera que ens sigui possible.